LITERATURA QUÀNTICA

Què tenen a veure Ramon Llull, Bongo Botrako i Pablo Neruda? Aparentment tots tres formen universos distants no només en el temps, sinó en el contingut de les seves obres. Doncs, els alumnes de primer de batxillerat del Taller Ginebró, de Cardedeu, han entès alguns versicles del "Llibre d'Amic e Amat" de Ramon Llull gràcies a la cita d'uns versos de Pablo Neruda que fa un dels grups musicals més escoltats per ells, Bongo Botrako: "podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera." I de mica en mica han anat entenent, també, que la literatura és alguna cosa més que una llista de noms d'autors amb dates i obres per recordar. 

En aquest sentit, és difícil ajudar-los a desaprendre aquell fatídic hàbit establert durant anys i anys en generacions avesades a fer entrar el text poètic o narratiu... per la via mental. No només perquè segurament ens perdem l'oportunitat de deixar-nos impregnar per la magnitud de l'obra en si, sinó perquè escollint aquesta opció estem condemnats a mirar el text que tenim al davant des d'una distància que barra el pas a la curiositat, a l'empatia, a la connexió, al sentir... 

Molt diferent, en canvi, resulta ser l'efecte que se'n deriva quan la lectura va precedida per un connectar amb una emoció, una imatge, un color, una paraula... amb tot un món de descoberta, al capdavall, d'un mateix respecte el text literari en qûestió. Molt diferent, dic, quan l'accés es fa per la porta de les emocions perquè aquesta estableix ponts tan necessaris entre l'art i qui el mira per primer cop. 

Quan el pas es fa per aquesta via t'adones que no existeix ni el temps ni l'espai. Tant és que aquella obra hagi estat escrita el segle XIII que en l'actualitat. Si ho fem així, aconseguim posar la mirada en allò que compartim, allò que ens connecta que no és altra cosa que la nostra essència com a éssers humans, allò que tots sentim independentment de si pertanyem a una època o a una altra, si som d'una part del planeta o una altra... Des de les tristeses més absolutes passant per gelosies, mentides, venjances... o orgulls, desitjos, eufòries... tot el mapa emocional humà es posa al servei de la paraula escrita, dels recursos literaris més efectius, de la bellesa de l'art.

Arribats aquí, la literatura deixa de ser un còmput de personalitats i obres que cal entendre, analitzar... i passa a ser allò que anomeno literatura quàntica (em permeto la llicència del terme, tan en boca de tot i de tothom) perquè una obra escrita en un moment determinat, amb les circumstàncies vivencials que envolten l'autor, arriba a mi, segles després i jo la rebo amb la mateixa veracitat o comunió amb l'artista que si hagués viscut a la mateixa època. I és des d'aquesta idea de literatura quàntica que caldria establir el punt de partida a seguir pels alumnes per tal que establissin el gust per la literatura i que tindria com a requisit imprescindible una ruta que hauria d'iniciar-se, repeteixo, en la descoberta de les emocions que hi ha abocades. Ja hi haurà temps, després, d'entrar en tots els racons d'anàlisi profunda de l'obra. Ja hi haurà temps d'interpretar segons els preceptes marcats i esperables. 

És aleshores quan la pregunta típica i tòpica que sorgeix cada curs sobre per a què serveix la literatura quedaria exclosa de les seves ments perquè, per fi, tindrien integrat que la literatura no es pot definir des del serveix o no serveix per a... la literatura es viu... És aquella porta que et penses que obres cap enfora i quan mires a veure què hi ha, sense adonar-te, on et transporta en realitat és cap endins.