Avui el dia es tanca amb el contrast que porta la vida sota l'ala: el riure i el plorar; l'espera i la decepció; el camí fet i el camí perdut. Vides robades per passar pàgina quan el tren ha fet l'últim xiulet. En aquest dia, també he vist com alguns espolsegaven gavardines després d'aquest temps de pluja mentre que altres miraven enrere comptant els segons de la incertesa. He vist l'agonia de la puça que no troba abric on instal·lar-se perquè ja han passat cent anys i tots ens hem tornat calbs... de somnis i de mirades netes. O el camí de retorn del qual hem perdut el rastre i ens queda només un antic record. He vist xiuxiuejos que punxen en les orelles sensibles i notes musicals que desacompassen el ritme. He vist l'escarni i el saboteig en un quadre sense pintura, que de tan blanc s'ha fet pregunta. Per últim, he vist el perdó agafant la maleta i tornant a la casa dels pares per reconstruir les espurnes d'un foc amorós i nou.
"He vist l'escarni i el saboteig en un quadre sense pintura, que de tan blanc s'ha fet pregunta."
ResponEliminaSimplement m'encanta.