QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

diumenge, 28 de novembre de 2010

NO PENSIS EN UN ELEFANT!

Durant aquesta setmana la pregunta que ens fèiem algunes persones és "què hem de fer aquest diumenge?" Avui és un dia ple de contradiccions i incomoditats personals. A quina veueta hem de fer cas? A la de l'emprenyada? A la de la responsabilitat ciutadana? A la de l'esperança que potser aquest cop...?

Avui, una hora abans de tancar les meses electorals, recomano un llibre que ni fet exprés: No pensis en un elefant! de George Lakoff, publicat per Viena Edicions.

Diu la contraportada: "Què és el que fa decantar el vot d'un indecís? Sorprenentment, la gran majoria no vota l'opció que probablement el beneficiaria més, sinó aquella amb la qual s'identifica, encara que perjudiqui clarament els seus interessos. Els conservadors nord-americans fa molt que ho saben, i en les últimes dècades han invertit bilions de dòlars a finançar grups d'opinió que els ajuden a comunicar millor les seves idees i a desarticular els raonaments del contrari. I han aconseguit una altíssima eficàcia, basada en el poder de les paraules i la càrrega inconscient que arrosseguen. Mentrestant, els progressistes s'han limitat a argumentar en contra, sense adonar-se que, cada vegada que ho fan, en realitat consoliden els valors republicans."

Segons el prestigiós lingüista nord-americà George Lakoff, professor de Ciència Cognitiva i Lingüística a la Universitat de Berkeley, "no es tracta de canviar els principis o els valors dels polítics progressistes; es tracta de canviar els seu llenguatge. Perquè les paraules no designen només un contingut, sinó també el marc d'emocions que les envolta. I és aquest marc el que fa canviar les decisions."

"Per fi, un llibre clar, rigorós i necessari sobre com el llenguatge es perverteix en el debat polític, tant als Estats Units com a Europa, i com és de fàcil manipular el vot, la decisió de compra o qualsevol altra elecció en què l'individu està sol davant unes promeses que no sempre volen dir el que diuen."

I per si cal una mostra més  convincent, transcric un fragment de la pàg. 31: "(...) El problema és que moltes de les persones que comparteixen una d'aquestes maneres de pensar no s'adonen que el seu és un cas particular d'un plantejament més general i no veuen el lligam entre totes les menes de progressisme. Solen creure que la seva és l'única manera de ser un progressita de debò. És ben trist. Impedeix que les persones que comparteixen valors progressistes s'uneixin. Hem de superar aquesta idea que ens perjudica. Els de l'altre bàndol ja ho han fet."

Us sona, això?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada