Avui he vist camins que no portaven enlloc, bicicletes que els faltaven els pedals per avançar, siluetes de figures humanes sense peus per tirar endavant i sense mans per obrir-les a l'esperança. He vist un manyoc de cabells d'un cap perdut en el desert de les ombres, un elefant extingit que ens assenyalava a tots amb la seva trompa fent-nos responsables d'un final anunciat. He vist metorits de paraules d'aquelles que es carreguen en la bilis més amarga i apunten en els cors més fràgils. També, unes parpelles que tancaven el seu vaivé per no tornar-se a obrir i un silenci que s'instal·lava en el bell mig del coll fins a no deixar-te respirar.
QUÈ HI TROBARÀS?
Activitats de narració oral:
* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.
* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.
* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"
* Regala un conte personalitzat
Jugant amb les paraules:
* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.
* Regala un conte personalitzat
Jugant amb les paraules:
* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.
* Poemes
* Articles d'opinió
* Entrevistes imaginàries.
* Imatges, vivències, pensaments per compartir.
* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.
* Lectures per obrir camins.
* Temps de silencis fets paraules.
* Entrevistes imaginàries.
* Imatges, vivències, pensaments per compartir.
* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.
* Lectures per obrir camins.
* Temps de silencis fets paraules.
dimecres, 17 de novembre del 2010
EL FINAL DEL DIA V
Avui he vist camins que no portaven enlloc, bicicletes que els faltaven els pedals per avançar, siluetes de figures humanes sense peus per tirar endavant i sense mans per obrir-les a l'esperança. He vist un manyoc de cabells d'un cap perdut en el desert de les ombres, un elefant extingit que ens assenyalava a tots amb la seva trompa fent-nos responsables d'un final anunciat. He vist metorits de paraules d'aquelles que es carreguen en la bilis més amarga i apunten en els cors més fràgils. També, unes parpelles que tancaven el seu vaivé per no tornar-se a obrir i un silenci que s'instal·lava en el bell mig del coll fins a no deixar-te respirar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada