QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

divendres, 27 de gener de 2012

AVUI ÉS DIVENDRES


Si els dies tinguessin un somriure voldria que fos pla i trepitjable, sense inflexions o alteracions adverses, sense matisos punyents, sense crits estrambòtics que aturen les presències. Tan sols una mirada entre un cercle quadrat que apunta cap a tu. Digue'm, és això possible? Perquè avui el cel ha desaparegut sota els meus peus i ni aquí ni allà hi ha l'aixopluc d'un temps serè i aguaitable. Navegant cap a l'interior de l'essència de les coses puc trobar oxigen per encarar nous camins, però no sento ressons de cap imatge reconeguda. Aquí s'acaba el trajecte. Aquí mor el principi dels temps. Vols ser tu el meu passatger? Un instant i tot acaba. Un instant i tot comença. Com s'entén la controvèrsia de la vida? Ara fluïm, ara aturem el ritme de les coses i no hi ha cap ofec que ho renovi. Benvinguts al món, diuen, i el món s'atura sense fer el pas endavant. No s'hi val. El joc està en marxa i ja no hi ha espai per a la pregunta: on sóc? on vull anar? Mastega a poc a poc, diu la fada, i l'intrèpid segueix el ritme de les balances i no arriba enlloc. Si tu volguessis mirar cap aquí, em veuries, potser? sí, sóc jo qui et parlo, te n'adones? Aquí no hi ha ni un segon de descans. Entres i surts sense percerbre-ho. I ja som divendres. I el temps ha canviat en la meitat sud de la teva cara i no tens un moment per dir-ho. Tot podria ser d'una altra manera, però ja no creus en mi. Els abismes es desmaneguen sense avisar. Maleït metro que em fa anar amunt i avall de les vies sense trobar la sortida. Busca. Busca. Desplego veles i t'anuncio la derrota. No puc més. Has entrat per darrere i m'has enxampat desprevinguda. Pensava que podia, pensava que la cursa d'obstacles s'havia acabat. Jo no sóc jo. Fins aquí. El somriure dels sants és una burla del dolor que s'ha instal·lat sense ser convidat. Qué més voleu? Una música apareix en el llindar del malson i derrota les esperances escampades. No val la pena tant d'esforç. No val la pena intentar barrejar el blanc amb el negre; sempre surt fosc. El determinisme anul·la l'esperança. Mirar cap al costat equivocat sorprèn al cos vulnerable. L'ataca i l'anhiquila.

1 comentari: