EL FINAL DEL DIA XXI

Fa temps, que el final del dia porta l'aroma del cel del matí, quan els núvols es mostren juganers a les mirades anònimes dels qui caminen en silenci i com si giressin dins un caleidoscopi, ens van sorprenent a cada moment quan resseguim aquest espai làbil que ens fa mirar cap amunt a la recerca d'un món oblidat o enyorat. El final del dia d'avui té formes de raïm quan encara viu en les vinyes i el sol d'estiu fa un joc de miralls entre els botims. Té, també, les marques de les roderes de les bicis en els camins dels camps quan les móres saluden els joves que busquen una bassa on banyar-se. Té l'adéu temut i esperat de qui ja no tornarà mai més i té la desesperació de qui no sap què fer amb una clau que no obre cap pany conegut. Per altra banda, aquest final del dia porta un tamís ple de paraules noves per canviar pensaments antics. Porta, també, una taula plena de copes que contenen tots els gustos per a cada moment de la vida. I una altra imatge: la del nen que s'ha adormit durant el passeig agafat de la mà del seu pare i aquest arrossega el cotxet com si fos ell qui jeu, i somia que el seu pare arrossega el cotxet que el portarà lluny de la mediocritat. I mentre s'ho imagina i va caminant sentint aquesta mà tendra i suau entre els dits, pensa en el dia que ha tingut i en el demà que l'espera i mira el cel, que ja és fosc, i busca entre els núvols juganers un món que se li ha escapat sense tocar-lo.