MIRATGES

Les malles dels guerrers s'estripen quan les espurnes del foc salten sense demanar permís i foraden tots els talons d'aquil·les. No hi ha amagatall possible per als secrets quan l'ànima necessita sortir i agafar aire. Algú, però, enfila una agulla per cosir ferides silencioses que amaguen el rostre per no ser descobertes i amb el punt de creu escriu una frase: un desig és un foraster en aquestes terres sense lluna. A continuació es veu una mà que intenta trencar el fil a mossegades, però s'ha tornat d'acer com el mur que hi ha entre la pell i el teixit que l'habita i la boca topa amb un fre que la fa sagnar. Rius de vermell de capvespre obren rutes amb diagnòstics incerts; les passes dubten: tants camins i tan poc temps per recórrer-los. Ni les verdors de la primavera ni els blaus de l'estiu poden evitar el salt cap a l'abisme: en aquesta seqüència, un segon és suficient per complir el designi que havia prescrit. ja ho diuen els savis: viure en terra de ningú durant massa temps fa despertar els miratges que romanen en algun lloc de la mentida i aquesta es posa les millors gales perquè ens hi instal·lem. Amb el seu joc de seducció aconsegueix fer-nos mirar contínuament cap al seu món de nebulosa i ens tapa el senderonet que ens ajudaria a deixar enrere aquest joc de miralls i mirar de cara l'escenari real on ens toca actuar.