DES DE QUIN PIS ET COMUNIQUES?

L'altre dia, passejant amb els meus pares, vam viure una situació que va donar lloc a una reflexió sobre com establim les converses entre les persones. En aquell moment, per poder-li explicar a ma mare amb una certa claredat el tema que acabàvem de viure, em va venir comparar-li la comunicació humana amb un edifici en què cada planta simbolitzaria un grau més o menys elevat del nivell d'intimitat de la conversa.

En aquest sentit, li explicava, un encontre informal i sense gairebé gens implicació afectiva estaria situat a la planta baixa, que són les converses típiques d'ascensor o de fer cua al quiosc. I anar pujant pisos simbòlicament suposaria anar ampliant el ventall de la conversa cap a aspectes més personals o de compartir idees o vivències més íntimes.

Tot aquest paral·lelisme, que no és res nou però que per a ma mare va ser molt gràfic, per al que em fa l'efecte que pot ajudar és per ser conscients en cada moment des d'on ens comuniquem i des d'on es comuniquen els altres respecte a nosaltres per tal de situar-nos uns i altres en la mateixa planta de l'edifici. Quantes vegades no ens han fet partíceps d'una confessió, per exemple des d'aquest àtic imaginari, quan nosaltres encara érem al primer pis i hem hagut de pujar-hi corrents per acompanyar el nostre interlocutor? O hem palpat la incomoditat escampant-se per la taula quan algú ha pujat o ha baixat de planta sense avisar i se li han escapat de la boca paraules que no eren d'aquell replà?

És fàcil deduir que per tal que les converses prosperin, entre altres coses, és necessari anar alhora recorrent les plantes d'aquest edifici imaginari. Però l'art de la comunicació depèn de molts factors i no sempre les coses resulten com ens hem imaginat o com voldríem. De vegades passem moments en què estem instal·lats permanentment en un pis i ens costa trobar a l'abast veïns de planta per comunicar-nos en igual sintonia. En aquest sentit, també hem de comptar-hi amb què hi ha persones que se senten més còmodes parlant per regla general des d'una planta i no els ve de gust canviar-se de pis per acompanyar el seu interlocutor. O, senzillament, hi ha qui desconeix encara de quants pisos està format l'edifici. A l'altre cantó del pèndol trobaríem aquelles persones amb un ventall comunicatiu prou ric i variat, capaces de saber recórrer amb intuïció, perspicàcia i empatia cada una de les plantes segons el moment.

Sigui com sigui, cada situació comunicativa requereix una implicació verbal i no verbal diferent i el joc consistiria a saber ajustar-la en cada moment respecte a nosaltres i respecte els altres per tal que les nostres converses siguin altament fructíferes, plaents, beneficioses, balsàmiques... i ens facin més feliços.