Aquest final del dia tanca amb unes passes ràpides per desempolsinar el sarró de les hores plenes. Porta la calma de la tarda quan el reg dels camps de blat de moro juga a mullar el cor distret de qui enyora el mar. Porta, també, el color marronós d'uns camps que dibuixen unes ombres llargues entremig dels bens que encara pasturen. Mentre el pastor espera parsimoniós, els esquellots sonen amb avidesa entre la mare i la més petita de les set cabretes que busca, amb delit, un nou xarrup de la seva mamella abans no vingui el llop. Mentrestant, les marietes del roure savi pugen i baixen per l'escorça fins a enlairar-se més amunt de les branques i així trobar-se amb l'òliva que fita la Torre del Moro esperant que aparegui el seu cavaller aventurer. Quan tot sembla esvair-se sota un cel rogenc que xiula colors canviants, apareix el so de la nit custodiat per un estol d'ocells que entren i surten esvalotats abans no troben el racó més còmode del niu. I així, el silenci, porta la remor dels pensaments tenaços, les simfonies de les bruixes que sempre arriben puntuals per acompanyar el somni dels desvetllats, dels enamorats o dels ingenus que encara esperen trobar-les volant sobre una escombra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada