Aquest final del dia porta tímides espurnes de sol embolicades per gotes de pluja, rodones com les boles dels arbres de nadal. Porta el dolce far niente que deixa els pensaments a mercè d'unes hores capritxoses plenes de tot i de res, amb sinestèsies trapelles que confonen, encara més, els sentits. Porta els somriures còmplices d'una descoberta adolescent i la vacil·lació d'un temps que es va construint minut a minut. També, la irrupció d'una calma que ha vingut a quedar-se en un territori atapeït de meteorits inesperats o el passadís invisible de les aigües clares que transporten milers i milers de plomes daurades i vermelles de l'au fènix, que busquen el seu destinatari per niuar-hi i fer-hi créixer la puixança, el coratge, l'ímpetu, la delectació... Porta el suau balanceig d'una hamaca en què s'han posat a descansar el temps de la incertesa i els records silenciats, alhora que, de la cova de la bruixa, s'han escapat les paraules robades que ara, just ara, li estan cantant a la lluna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada