NOA

Conte fet amb la Noa, de 4 anys.

Vet aquí que una vegada, hi havia una nena anomenada Noa que s’estimava amb bogeria la seva mare. Se l’estimava tant que no podia separar-se'n ni un moment. Tant és així que, cada matí, quan la mare l’acompanyava a l’escola, la Noa era incapaç de dir-li adéu: posava la mirada al terra, amb aquella carona que es posa quan els núvols es fan grisos i volen descarregar pluja i no parava de plorar. La mare, per consolar-la, l’abraçava amb els braços ben llargs i els entortolligava pel cos menut de la Noa, però ni així no es paraven els gemecs.

Un dia, va plorar tant i tant que les llàgrimes van deixar xopa la mare i, com si tinguessin un poder especial la van fer petita, petita, com en Patufet.

La Noa se la va mirar sorpresa i alhora contenta perquè, ara, de tan petita com era, li cabia a la butxaca i podia anar amb ella a tot arreu.

Amb la mare a la butxaca, la Noa es va sentir feliç i aquell matí que semblava gris i trist estava a punt de convertir-se en el millor de la seva vida.

El primer que va fer va ser posar-se a pintar a la classe i, sense que ningú la veiés, la va treure amb molta cura de la butxaca, se la va posar al costat, com una nina, i es van dedicar a pintar plegades un cuc de seda fi i sec com un fil de plata.  A continuació se’n van anar al pati i la Noa reia tota l'estona perquè ningú no podia sospitar quin joc de dits estava passant allà dins. Un cop al sorral, la Noa li va fer un castell de sorra. Allà dins, la mare era la princesa més bonica del món. Una mica més tard, ja va ser l’hora d’esmorzar i aquell matí, la mare li va anar donant el menjar a bocinets petits, com els ocells quan s’alimenten al niu.

Després de jugar tot el matí, la Noa es va posar a descansar estirada al tobogan del pati mentre la mare li anava explicant contes amb una veu fina, fina, com si li xiuxiuegés a cau d'orella.

Com que ja era l’hora de dinar, la Noa se’n va anar amb la mare a la butxaca fins al menjador de l’escola, però quan estava asseguda amb el plat d’enciam al davant, un pensament enorme se li posar al davant: com tornaria a casa si la mare era petita? S’haurien de quedar a viure a l’escola per sempre? De cop una terrible sensació la va omplir de cap a peus.

Com que sempre havia sentit dir que si volia fer-se gran havia de menjar molt, la Noa li va entaforar tot el menjar, a la seva mare, a veure si podria aconseguir l'efecte desitjat i, efectivament, quan va arribar a l’última mossegada la mare es va fer gran, gran com ho havia estat sempre.

I encara que li havia agradat molt tenir la mare petita tot el dia al seu costat, ara que s’havia fet gran li agradava més perquè havia descobert que  havia trobat a faltar aquelles abraçades gegants que  només la mare sabia fer.