-Aquesta serà la seva habitació -li va fer saber el majordom al nou hoste-. Pot deixar els records més recents en aquesta calaixera, més a mà, per si els troba a faltar a mitja nit.
Tímidament, l'home va fer un gest de conformitat amb el cap i va seguir la seva inspecció minuciosa amb la mirada fins que els ulls es van aturar al final de l'estança. El majordorm va seguir amb l'explicació.
-En aquell armari és on podrà col·locar la resta de records. Els pot distribuir en els calaixos de diferents colors que ara li mostraré per facilitar-li'n l'ordre.
-Són segurs? -va demanar l'hoste des de la insistència de qui necessita que li confirmin el que ja li havien explicat, dies enere, quan va signar el contracte de la nova residència.
-Per descomptat! -va sentenciar el majordom-. El material amb què estan construïts garanteixen una perfecta conservació. Molt més segura que si continuessin en el seu cervell.
L'hoste va deixar anar un mig somriure entre la satisfacció i la nostàlgia.
-I aquí els tindré per sempre?
-Per sempre.
Si els records es poguessin guardar, només hi posaríem els més preuats. El que no ens adonem, però, és que els records durs que volem oblidar, són els que més ens defineixen.
ResponEliminaSón dels que més aprenem, segurament.
ResponElimina