El gripau inflava i desinflava el coll recolzat sobre una roca, expectant i amb aires contemplatius, aquell matí d'estiu. De sobte, pel cantó sud de l'estany va aparèixer una noia amb els cabells plens de rínxols daurats que passejava per senderonets allunyats del bosc arran d'un ensurt que havia tingut amb una família d'óssos. Quan la noia va veure el gripau, l'amfibi li va aclucar un ull i aquest gest insòlit va ser el senyal que necessitava perquè un pressentiment de bons auguris l'empenyés a acostar-s'hi. El seu instint li deia que aquell animaló que anava fent "croac" cada dos segons, en el fons, era un príncep blau que patia algun encanteri desafortunat. De fet, ja portava petonejats uns quants gripaus i la sort no l'havia acompanyat amb tota la solidesa que ella esperava, però estava convençuda que aquella bestioleta que tenia al davant amagava dins seu l'ànima d'un ésser torturat per alguna bruixa cruel i tan bon punt ella l'alliberés del seu pesar, el futur príncep li demanaria en matrimoni alhora que de la seva boca caurien anissos que els faria feliços per sempre.
Decidida, doncs, va acostar-li els llavis i després de sentir-se un "mua" sonor, el gripau, tal com la noia havia imaginat, va desfer el seu encanteri, es va convertir en l'antic monstre del llac de Banyoles i ella en la primera víctima d'aquesta segona part de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada