El final d'aquest dia porta una música de fons feta amb la dedicació més tendra: la del cor dels amics que connecta amb els sentits. Allà es combinen les negres, les blanques amb corxeres i semicorxeres, fent silencis i retardandos per deixar passar alès de sospirs emocionats. Música que es balla a soles, amb algú altre, o en grup quan t'han posat al mig d'una pista d'empedrat modernista i et donen la mà per saltar sense caure. També té el gust dels sabors que es cuinen a foc lent, dels batecs envernissats de gestos dolços, de converses que mimen i animen... O el de les olors que arriben dels rams vertebrats en milers de mans deixant el rastre dels colors com les serpentines ho fan en la foscor. Porta, també, aquest final del dia, dits allargats que agombolen i subjecten, que obren palmells, palpen, abracen i emboliquen il·lusions... Sumat a això, porta, a més a més, el mirar instantànies immortalitzades en fotografies que tenen l'acompanyament com a fons, o el redescobrir històries en forma de dibuixos que les magnifiquen i les caleidoscopitza. Porta, també, el pas curt d'aquells que, promotors de tot, avui miren el món amb ulls d'infant sorpresos per una vida que ja no atrapen i, el pas d'algú que sempre, més lluny o més a prop, ha caminat al teu costat. I porta, sobretot, el vol imparable dels dos éssers més importants que han fet que tot tingui sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada