TOT PLEGAT

Que tramposes que són algunes paraules i que bé que ens van algunes expressions per sortir del pas, per semblar que diem alguna cosa quan en realitat no diem res, per dissimular, per fer veure..., per suavitzar el dolor i la ràbia que ens cou per dins i mostrar-nos, en canvi, bons militants de la diplomàcia mal entesa o per posar-nos al servei d'una actitud de bon ciutadà prudent i contingut davant les bones formes socials que algun dia, algun sistema educatiu hipòcrita i castrador ens devia d'ensenyar.

Malauradament, podria fer una llista bastant llarga, però em limitaré a tractar el terme "tot plegat" perquè últimament dir això en segons quines situacions s'està convertint en un eufemisme que déu n'hi do el que amaga al darrere.

Si juguéssim a imaginar el subtext de cada "tot plegat" que es pronuncia en aquestes circumstàncies, potser algun d'ells podria dir: "m'heu tractat sense delicadesa, sense valorar la feina que he fet al llarg de tots aquests anys...", "has abusat de la meva confiança, de la possibilitat de construir una relació diferent...",´"sóc incapaç de comprometre'm, de mirar-te a la cara i saber què carai vull sense sentir aquesta por tan immobilitzadora que no em deixa fer altra cosa que marxar...", "m'importeu i estic bé amb tu i amb tots, però m'importa molt més el meu futur immediat i necessito prescindir de vosaltres i del que necessiteu de mi; faig com si sentís ploure, no atenc les vostres demandes, malgrat que digui una i una altra vegada que ho entenc i que intentaré canviar; en realitat, però, continuo anant a la meva i no aturo el meu pas: segueixo i segueixo endavant per aconseguir el que vull..." "són uns desagraïts, unes males persones que no tenen cap mena d'escrúpols a l'hora de tractar amb la gent i disfressen les seves incapacitats amb manipulacions i mentides...", "si la vida ha de ser això, no val la pena; val més morir-se abans que el temps ens devori (parafrasejant Priestley)". I un llarg etcètera de confusions, frustracions, condicionaments variats que farien la llista llarga fins al cel.

I després anem criticant que els joves no tenen prou lèxic per expressar-se, que es limiten a un corpus lingüístic pobre i, a sobre, quan escriuen ho fan fatal... Amb més faltes o menys, amb millors construccions sintàctiques o pitjors, el que està clar és que el que diuen ho diuen des de l'autenticitat. No sé quin model els estem deixant els adults perquè s'hi emmirallin, però potser caldria anar-hi pensant.