Fa temps que no m'aturo a contemplar el final del dia i omplir les butxaques amb tot allò que he anat trobant. Avui, sí, perquè tinc les orelles plenes de cançons d'altres temps que ha portat un veler que passava pel camp de futbol de l'escola. S'hi ha aturat i hem sortit tots a cantar i ballar com abans, quan els vestits s'agafaven amb les mans i les armilles dels homes guardaven rellotges sense busques. He vist una corrua de formigues esperant que florís el gessamí de casa per omplir-se de dolçor. I, ben enganxada, a la cinta transportadora d'equipatges, la pipa d'algun nen que pretenia demostrar com era possible fer eterna la infància, malgrat que ell es fes gran. He vist la finestra oberta de la Maria, que avui s'ha llevat amb ganes de viure i com li deixava un tros de pastís al veí del costat, que encara no s'havia despertat. He sentit l'aleteig de les aus mentre es fan el bany de bon matí i poden disposar d'un bon tros de mar sense que el soroll les faci fora. He presenciat el naixement d'una nova papallona que només néixer ha estès les ales sense por i ha marxat ben lluny de la mediocritat que l'envoltava. He tancat les mans d'impotència i en obrir-les he trobat una pols màgica que m'ha permès volar darrere seu.
I de sobte, a vegades el mòn es queda quiet, i tot deixa de girar, i el soroll es torna un xiuxiueig esmorteit. I tú estàs allà al mig, ballant al mig d'aquest cercle de quietut, i sents que tot està al seu lloc, i abans de que tot es trenqui esmicolat, tens un tèbia percepció del que és la felicitat.
ResponEliminaFelicitats per l'instantània d'un moment.
Gràcies! I gràcies per l'embolcall que hi has posat al regalet, ple de sons i poesia.
ResponElimina