"Se crea lo que se cree" va dir en veu alta arrossegant les síl·labes i amb la dicció minvada per les cerveses que portava de més. Allà estava ell, palplantat al mig del carrer, davant de la pintada que havia aparegut com per art de màgia davant seu. La va tornar a llegir, en aquesta ocasió gairebé xiuxiuejant-la, i encara la va repetir un parell de cops més alhora que la seva mirada perplexa començava a buscar algun punt del seu cos. Sense voler es va trobar preguntant-se tantes coses... Com que no estava gens acostumat, va sentir una por immensa que li recorria l'esquena. A causa de l'alcohol, tenia les facultats sota mínims i això va provocar que fes dues coses: la primera arrencar a córrer per allunyar-se d'ell mateix pensant-se que allò que sentia era una cosa aliena al seu ésser, sensació perfectament normal si un no ha fet servir mai els sentiments. La sorpresa va ser quan a mida que corria veia que la por continuava allà, al seu costat, i per molt que s'hi esforçava no aconseguia deixar-la enrere. Com corre la filla de puta, anava dient. La segona cosa que va fer té a veure amb la superposició d'imatges (tal com ens mostrava aquell anunci): segons el seu desig, corria cames ajudeu-me i esquivava tot com si estigués en una cursa d'obstacles, però la veritat és que va xocar contra els cotxes, les portes, les cantonades, les motos, les papereres... fins que va trobar un fanal i es va quedar estès a terra. És que ja se sap: llegir pot arribar a ser molt perillós.
Inspiració postsantjordi arran de la presa del carrer pels llibres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada