Diuen que fa molt i molt de temps, en un lloc apartat de les mirades dels homes, una jove aprenent de l'alquímia i el seu mestre cultivaven l'art de la contemplació.
-És el moment de la transmutació -li va dir el mestre-. Busca al teu voltant tot allò que té vida. Ja saps què has de fer. Aquest és l'últim pas.
La jove deixebla es va quedar sola. Tenia molt de temps per aconseguir la seva fita. Però per on havia de començar?
Durant dies i dies va anar omplint el seu cistell de tot allò que anava trobant en el bosc de prop de la seva cabana, però alguna cosa li deia que s'havia d'arriscar més i buscar en altres llocs.
Així ho va fer: es va acostar a les cases dels homes, cosa que tenia totalment prohibida. Ben protegida per passar desapercebuda, va observar-los amb molta atenció i va anar recollint allò que més li cridava l'atenció de les seves vides.
Com a testimoni de moltes situacions va anar agafant d'aquí i d'allà i va anar omplint el cistell de desitjos, frustracions, bellesa, pèrdues, il·lusions, gelos, pors, alegries... segons s'anava trobant. Va decidir que aquesta barreja l'anomenaria Amor i que aquest ho representaria tot en una sola paraula.
Camí de casa, no se'n va adonar, però, que en el fons del cistell hi havia encara els elements màgics que havia collit abans al bosc del costat de casa seva, de manera que quan va arribar-hi part del procés de transmutació ja estava fet: davant seu havia aparegut una gran rosa vermella. Només mirar-la, ningú no podia dubtar que era el símbol perfecte per a l'Amor.
Se sentia contenta, havia completat el seu aprenentatge, però la percebia tan fràgil... tan petita per guardar un tresor tan gran... Li falta alguna cosa, pensava. Una cosa que doni protecció davant les adversitats. Aleshores va recordar que l'aigua de l'estany de casa tenia la propietat de l'eternitat. Va anar a buscar-ne, per seguir treballant en el procés de la creació de l'Amor, però no ho va aconseguir, no del tot. No li va quedar altre remei que renunciar a l'eternitat, però a canvi va trobar una altra cosa molt millor i imprescindible per a l'amor: l'esperança.
Bon Sant Jordi.
Visca el Drac!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada