NEW YORK

De vegades em pregunto què tenen algunes ciutats perquè en un instant, fins i tot abans d'habitar-les, puguis establir amb elles una relació de complicitat comparada amb les amistats que et permeten despullar-te sense penedir-te'n al cap d'una estona. Em pregunto què ho fa que l'aire que entra i la música de la seva gent i el color del paisatge i les ombres del seu perfil... tot, tot et sembli tan familiar i alhora et faci sentir com si visquessis un somni. Quins fils subtils mouen els records -imaginaris, fins i tot-, les xarxes invisibles que teixeixen les teves entranyes i que connecten amb l'emoció de l'encontre desitjat i perfecte. De vegades, sí, mil vegades m'he preguntat aquests dies què té Nova York perquè el seu pols hagi encaixat tan simètricament amb el meu i m'hagi fet vibrar amb la màgia que tenen les coses poderoses fins al punt de sentir un enyor punxegut que s'ha anat escampant més i més a mida que la distància s'ha fet irremeiablement insalvable.

És cert que no ho enyoro tot. Hi ha molts nova yorks. I tot i que hi ha molts racons on sentir empremtes, potser de tots els que he viscut en el mateix Manhattan i Brooklyn uns dels que trobo a faltar més o els que connecten més amb la meva pell siguin el Bleeker st., el Bedford st., sohos, tribecas, villages... les alícies i els andersen al Central Park (ai, els contes), el racó infantil de la Biblioteca Pública (la més gran de tot NY)... i el barri antic de Brooklyn (massa Woody Allen, ho reconec).



Si hi ha un eslògan que encaixa amb la ciutat és el de "ho vols, ho tens". Fantasiejant amb la idea de quanta "llibertat" es respira a nord-amèrica, crec que el que pot fer sentir a la gent lliure és la sensació que poden cobrir totes les necessitats primàries sense inhibir-les. La gana està saciada a cada moment en què apareix gràcies a milers d'establiments de menjar de tot tipus. Tot es pot aconseguir (tot el que és material, és clar). En canvi, Nova York és una de les ciutats més controlada, amb policies pertot arreu, amb soldats que planten els seus M16 amb total impunitat pel carrer o per l'Estació Central i el que és més sorprenent: sense que cap ciutadà se n'alarmi.



Segueixo rumiant en tot aquest mosaic de contrastos. Em falten moltes dades per seguir divagant sobre què pensen o fan les persones que hi viuen, però la meva intuïció ha trobat una ciutat amable, amb una població hispana que aporta alegria i una vibració d'obertura i positivitat que es transmet en cada somriure que et brinden.



Dins meu s'ha format un triangle amorós: Barcelona-París-Nova York. París està a prop, és com una segona casa. I Nova York... de moment m'hauré de conformar amb les pel·lícules de Woody Allen.