QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a grans i petits.

* Com fer per regalar contes

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dimarts, 27 d’abril de 2010

SINCRONIES

Avui no explico cap conte, encara que d'alguna manera això que vull compartir aquí és com si ho fos.
Quan era més petita que no ara, els meus pares compraven els llibres que es llegien a casa a "Círculo de Lectores". D'entre tots els títols que recordo n'hi havia un, Un árbol crece en Brooklyn de l'escriptora Betty Smith que ja en aquell temps em va cridar l'atenció, pel nom suposo, però mai vaig tenir temptacions de llegir-me'l.
Vaig marxar de casa de molt joveneta i el llibre es va quedar allà. Suposo que l'anava veient, a la prestatgeria, però jo diria que en tot aquest temps no he pensat mai més en ell.
Arran del viatge a Nova York aquesta Setmana Santa passada, ja abans d'anar-hi, tenia especial interès de conèixer Brooklyn no només pel Woody Allen, sinó també per Paul Auster. Encara recordo com vaig disfrutar llegint Bogeries de Brooklyn o la pel·lícula Smoke (m'encanta), que també està basada en aquell seu Conte de Nadal. La qüestió és que tenia prou elements que m'incitaven la meva curiositat per visitar i disfrutar de Brooklyn quan, de cop i volta, em va venir al cap el llibre de casa i tot d'una vaig sentir ganes, per primer cop després de tants anys, de llegir-me'l. Vaig tornar amb la idea que li demanaria a ma mare.
Aquí s'hauria acabat la història si no fos perquè dos dies després d'haver arribat, una amiga meva m'envia un correu dient-me que ja que em sentia tan enyorada de Nova York ella havia recuperat una lectura de quan era més joveneta i que me la recomanava. El títol era Un árbol crece en Brooklyn. Vaig pensar que era una d'aquelles casualitats simpàtiques que t'obliguen a posar atenció en coses que potser les passaries per alt.
Aquest Sant Jordi, agobiada per tanta gent que m'obligava a mirar els títols dels llibres des de la segona o tercera filera de persones a les paradetes del carrer, vaig optar per anar directament a una de les llibreries del meu poble. Hi vaig sovint i juro i rejuro que aquest llibre no l'havia vist mai, però quan em disposava a fer cua per pagar, allà estava, ben col·locadet, per a mi. Per descomptat que el vaig comprar. Això era més que una casualitat.
Amb totes aquestes coincidències ja n'hi havia prou per sentir-me portada cap a una direcció o una lectura. Doncs, avui mateix, he fet una cosa que no acostumo a fer, senzillament perquè no tinc temps: mirava un blog d'una persona que m'interessava i just quan vaig a l'espai de llibres em trobo que el que tenia recomanat era, precisament, Un árbol crece en Brooklyn. No és fantàstic?
En aquestes alçades no tinc cap dubte que hi ha alguna sincronia que encara no he descobert entre el llibre i jo, o no sé què, però em meravella pensar que després de tants anys de silenci, tot d'una els elements que formen part del meu petit univers s'hagin posat d'acord per acostar-me a aquest llibre.
Bones sincronies!

1 comentari:

  1. Alícia, el tinc al pretatge per començar...és ben cert això de les coincidències! Edició tapa dura: 6 euros

    ResponElimina