FESTES DEL BARRI DE SANT ROC DE CALELLA DE PALAFRUGELL

Les festes del barri de Sant Roc de Calella de Palafrugell han acabat posant-nos a tots la pell de gallina amb la cantada d'havaneres per part de tres grups fantàstics i amb la visita habitual de la Sílvia Pérez Cruz. Una joia! Tota la platja plena a vessar, es podien comptar els batecs cardíacs de cada una de les persones. Vibració fins a l'últim moment en què tots hem cantat "El meu avi". 

Aquesta platja, però, ha estat escenari de molts actes que posats un darrere l'altre al llarg de tres dies donen la mesura exacta del que és la intensitat. La resta són pavades. 

Divendres, després d'un pregó que ens va arribar més enllà de la gargamella situada en la segona entranya, va haver-hi el túnel del terror que va posar l'emoció en un registre poc habitual, per sort, en els temps que corren. Joves i grans van crear escenaris per deixar anar l'emoció salvatge que tot i que ens terroritza té un imant que ens captiva. Dos espais, cedits per dos veïns del barri, no podia ser millor: començar per un extrem del carrer i seguint un subterrani d'escales i d'estances, acabar a la barraca de la mateixa platja i, encara, entrar-ne en una altra com a apoteosi final. 

L'endemà, el concurs de pesca, de bales a la platja... tenint el mar com a aliat, i les barques, i aquest anar i sortir del banyador a la sorra, de la sorra a l'aigua... a les roques... Fins arribar a la nit, amb un ball al carrer que va fer moure bous i esquelles de tots els sistemes corporals. 

Aquest matí, amb el concurs de dibuix, de les síndries a l'aigua... l'espectacle infantil a la tarda, la missa, el sorteig dels quadres dels artistes locals... i, finalment, les havaneres i el rom cremat... 

Miro l'espai de joc, de diversió... miro les cares dels veïns amb qui riem, xerrem... amb qui ja fa temps que compartim petits trossos de vida i costa tan poc que es vagin eixamplant els vincles... arribes i ja sents els somriures i els petons i les abraçades que t'esperen i t'acullen... i aquestes llavors fan créixer arrels potents que, sense ni adonar-te'n sents que tens un tros de cor arrelat en aquest barri i en aquesta platja i entre aquests veïns que cada any hi posen entusiasme i ganes perquè aquests tres dies de festa siguin del tot inoblidables.