QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dissabte, 25 d’agost de 2012

VENT DE MAR DE CALELLA DE PALAFRUGELL


Si penso en Calella de Palafrugell, penso en el meu barri: Sant Roc. A l'estiu, el centre és un niu de gent que m'aclapara i que gairebé no visito, però d'entre tots els llocs n'hi ha un que té un distintiu especial i que de mica en mica ha anat formant un oasi afectiu dins meu: el bar-pizzeria Vent de Mar. El vaig descobrir un matí que fugia de tant glamour blanc estès per les terrasses. Veure'l i saber que allà era com ser a casa va ser més que una intuïció, va ser com si un fil invisible em col·loqués les passes una davant de l'altra i m'hi portés amb convicció. I, efectivament, només entrar-hi vaig constatar que el tracte humà allà es moldejava amb aigua fresca i neta, amb l'autenticitat que apareix quan a un li donen espai per ser qui és.

Res no és per casualitat: que a Vent de Mar les relacions estiguin servides amb safates d'afabilitat i naturalitat té una explicació molt clara: Renay i Elina, la parella que regenta el bar. Ell, un cubà salerós i culte amb qui he descobert música, programes d'internet... i contes per seguir llegint... Ella, argentina, amb qui la bellesa i la dolçor caminen juntes en un cos esvelt i àgil que no para de treballar sense que el somriure se li desenganxi de la cara.

Dit això, és fàcil entendre que entrar per la porta, agafar el diari i tenir el meu cafè amb llet en got a punt a la meva taula és més del que jo demanaria per al meu moment "zen", però si a sobre hi ha una tapa assegurada de caliu humà, això és més del que un pot demanar perquè a Vent de Mar sempre hi ha una conversa amb un o altre. I un dia apareix l'Esteve i un altre en Ramon Serrano amb en Lluís i la Cristina... I aquestes cares i altres formen part d'un territori humà que de mica en mica ha anat formant part de les meves coordenades afectives indispensables.

De tots ells, hi ha un agraïment especial per a en Ramon... per la seva generositat, per regalar-me la seva poesia immensament profunda, per compartir converses d'un temps en què jo era una joveneta i llegia aquells Cambio16   o aquells llibres de Cua de Palla, que dirigia ell quan jo intentava assabentar-me del rumb que agafava el país; o per acostar-me a les vides d'escriptors com Pere Calders o en Tísner o en Pedrolo (per no parlar de tants i tants altres escriptors latinoamericans) com si els tingués a tocar; per les fotos que han immortalitzat alguns d'aquests moments irrepetibles... Però sobretot per la llicó d'humilitat que emana de les seves paraules, que traspuen la  senzillesa dels savis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada