QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dimecres, 15 d’agost de 2012

LES RACONTADES A LA FESTA MAJOR DE CARDEDEU 2012








HISTÒRIA DE LES RACONTADES
Fa 2 anys que els contes tenien una cita en la nostra festa major, encara que fos d’una manera molt  casolana i fora de programa.  La nit de les Vesprades, un grup d’incondicionals i de curiosos ens reuníem al jardí de Les Moreres i ens explicàvem històries pel gust de fer-ho.

Aquest any, però, em feia il·lusió que la narració oral formés part  de la Festa Major com un acte reconegut, compartit i disfrutat per un públic de major abast. Vaig proposar agafar el format de les Vesprades i em vaig imaginar uns quants narradors que alternaven històries en diferents espais i un públic de degustava contes i copes.

Les meves propostes les vaig compartir amb la Carme Homs i d’aquí van anar a parar a les orelles de l’Andreu Vilà que de seguida es van entusiasmar amb el que sentien. Entre els tres, i més endavant amb en David Perelló, vam anar perfilant aquesta nova activitat que s’anava inflant dia a dia malgrat les incerteses. Ja només quedava posar-hi el nom. L’Andreu insistia que havia de ser una sola paraula. M’ho va posar fàcil: de racons i de contes... “Racontades”.

He de dir que aquest somni s’ha complert amb escreix: la inauguració per part d'una servidora del conte de la lluna, com a acompanyant dolça de tota la nit; el conte de l'home sol, d'en Rubén, o potser hauríem de dir el conte dels cotxes, per tantes interrupcions que tan ben integrades en la història ens feien riure... El del Paco, de la princesa que no sabia què li passava i només la salva aquell pagès que sap mirar dins la seva ànima. La interpretació de l'Oriol amb el conte "Los feos" d'en Benedetti... els contes breus del Rubén amb el seu patapam per anunciar-nos que s'havien acabat i que em fa recordar el del centpeus que sempre em fa riure... El dia perfecte de la història del Paco i com s'anava complicant... El conte del cor d'or de l'Oriol... van deixar un ambient per explicar la meva màquina de cosir... Però contar... cantar... quina diferència hi ha? A l'esbarjo el Rubén ens va obrir el teló perquè des del pati de butaques cantéssim després de sentir els seus jocs de notes, sons i paraules allà hi van anar passant un per un... jo amb el to tan enlairat que no arribava, ai déu meu, on t'has posat, alicia? i acabar a dalt del cel, al quart espai, amb un joc de cartes del conte de l'Oriol, el del rei Artús, d'en Rubén i el secret de les dones: què volen les dones (aquella nit ho vam saber) i el Paco amb el seu Lancelot inacabat. El temps a sobre, em vaig deixar al tinter uns contes curts... A la pròxima.

A mida que han anat passant els dies i, des d’una certa distància, prenia consciència de com havia anat tot no podia deixar de sentir una emoció i un sentiment d’agraïment cap a tots els que ho heu fet possible. Així que, gràcies a tota la gent que hi ha col·laborat;  gràcies a les orelles atentes, amables, afectuoses, divertides...  de tots els que vau assistir-hi;  gràcies als companys contacontes que van dir sí sense saber ben bé de què anava tota aquesta bogeria...

Crec que davant de tot el que està caient és el moment de compartir i de sumar i, en aquest sentit, les Racontades (com moltes altres iniciatives que es fan en el poble) en són un exemple d’aquest anar construint entre tots, deixant que la creativitat de cadascú hi tingui cabuda.

Aquí us deixo les fotografies que va anar fent el Josep Mourelle i alguna d’en Jordi Costa perquè recordeu o degusteu des dels ulls els que no vau poder ser-hi aquestes primeres Racontades de la Festa Major de Cardedeu. Esperem que la narració oral arreli amb força en el nostre poble, que les paraules no facin les maletes i que puguem fer moltes, moltes racontades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada