Blanc. Com el rostre sense gestos. Com el puny que en obrir-se no hi conté res. Com la panxa afamada d'un infant deslletat. Com el riu sec d'unes entranyes mortes. Com la mirada extraviada de qui no busca res. Com els records que s'han desdibuixat. Com els secrets que han estat enterrats. Com les penes que han perdut sentit. Com les paraules que no sonen. Com un amic que et posa al final de la llista. Com el cos que no troba el seu batec. Com la fugida de la mà darrere l'aire que deixa l'absència. Com el terra sense passes que hi ressonin. Com un fill a l'altre costat de la porta. Com una mare que ha deixat de ser. Com la indiferència. Com el fruit que no arriba a eclosionar. Com l'ofec de qui no pot plorar. Com la muntanya inabastable. Com una vida no viscuda. Com un camí sense retorn... Com un cicle que atura la seva absència i no torna a començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada