IMAGINA'T

Imagina't que un matí quan estàs a punt d'anar a buscar l'ascensor, instintivament i sense mirar, t'avalances sobre la porta i no hi és. Caus pel forat. Mentre baixes no només recordes aquells moments fantàstics de la teva vida, sinó que penses en tot allò que havies de fer i ja no faràs. Et fa ràbia. Molta ràbia. Justament ara que t'havies decidit a embargar part de la paga per fer un viatge a la Toscana amb la teva parella i recuperar allò que el temps s'endugué qui sap quan... Justament ara que després de devorar un llibre de pensament positiu t'has adonat com havies basat, erròniament, la teva vida en unes actituds gens recomanables i que ara, alliçonat pel gran gurú del moment, estaves disposat a canviar... Justament ara que t'havies decidit a fer créixer endorfines per tot el cos fent esport de valent i per aìxò a la carta als Reis demanaves una bici, un pac complet per fer jogguing i un vestit de neoprè amb els quals estaves disposat a convertir-te en el triatlotè més autèntic... Justament ara que amb el teu fill gran havies sortit de festa i havíeu llimat friccions antigues... Justament ara que la teva filla està a punt de fer-te avi... Justament ara que et quedava un any per jubilar-te... Justament ara que estaves convençut que cada dia s'ha de viure com si fos l'últim...