QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

dimarts, 27 de desembre de 2011

CARTA DE COMIAT


Benvolgut company de pis,

Fa dies que t'observem darrere els vidres del menjador o de la porta de la cuina o de la cortina de bany... Tant se val. Fa dies que prenem nota de les teves anades i vingudes i no sabem com dir-te que has guanyat el concurs a l'especimen més estrany de les espècies animades del segle XXI.

No sabem si tens idea de què significa tot això, però podem assegurar-te que res del que t'imaginis s'ajustarà a la realitat. Estàs aquí i resultes ser una espècie a punt d'extingir-se. Si encara no saps per què, intentarem acostar un gram de lucidesa al teu monòlit de pedra antiga.

Vas venir amb la idea d'establir-te només un temps, però la teva incapacitat de trobar una feina estable ha fet que ultrapassis el calendari de tots els nouvinguts en aquesta casa. És cert que quan has tingut un incentiu econòmic l'has compartit amb nosaltres, i amb cinquanta persones més, organitzant festes multitudinàries pròpies dels ambients novaiorquesos més a la pàge que ens podíem imaginar i això et lloa com a company i com a ésser viu i inconfusible que el món ha creat, però l'endemà ens hem de llevar i cal rentar plats i copes i la casa no té un pam on col·locar el peu i tu ja no hi ets, a la recerca d'una nova història per omplir l'esperit incansable dels guerrers de mitjanit.

Per altra banda, no voldríem caure en allò típic dels recintes més controvertits del món com la cuina i el lavabo, però tractant-se de tu és inevitable: no deixes ni un respir entre dutxes, afaitats, defecacions i "millores de l'aspecte" com ho anomenes tu i mentrestant els altres no podem ni picar a la porta. No cal que ens hi estenguem dient què passa quan s'obre i, finalment, podem entrar-hi. No és possible, ens diem, però la realitat ho reafirma a cada segon. De la cuina no volem deixar ni una línia. Prou que n'hem parlat i prou que ens hem discutit, sobretot quan amb tota la impunitat del món et vas menjar els canelons que havia fet expressament la mare de l'Elba per a ella.

S'ha acabat, saps? Cap dels tres que signem aquesta carta estem disposats a suportar ni un segon més les teves dolces maneres de fer-nos la vida insuportable. Volem compartir el pis amb algú que tingui un sentit més alt de l'amistat i del compromís. Estem convençuts que un temps a l'alberg de la senyora Petra, formada segons les directrius de Ravensbruck, et posarà les prioritats en el lloc que toquen.

Et deixem l'adreça i el telèfon. És un bon lloc per aprendre coses ben bàsiques com dir bon dia i bona nit i saber dir "vol que faci alguna cosa?" Aquesta és la seva frase preferida. Practica-la i si amb el temps ens tornem a trobar, potser podríem tornar a compartir algun tros de paret.

Mentrestant, una abraçada i que la sort t'acompanyi.

Elba, Niki i Tobies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada