SENY I FOLLIA

La mare de la Rufina va perdre el seny un matí d'hivern, però de moment ningú no se'n va adonar. Va ser la seva llengua mordaç la que la va anar delatant. Acostumats com els tenia a tots de callar davant dels comentaris abusius, de cedir sense protestar a les demandes de qualsevol i d'intentar sempre posar pau per damunt de tot, no se'n sabien avenir amb tanta contesta, renecs i posicionaments ferms. Està boja, deien tots i ella, en comptes de callar, els plantava cara i es passava el dia titllant-los d'hipòcrites i manipuladors. Abans que els seus moviments no es posessin en marxa, ella ja els estava anunciant la seva estratègia i els sabotejava els intents malèfics. Pares, marit, fills, tietes, avis, veïns... tothom s'hi sentia desconcertat.

Durant la setmana que va durar l'estat de follia en va tenir prou per posar-los a lloc i fer-se respectar. Després, com per art de màgia, un matí, en despertar-se, va tornar a recuperar la raó i es va espantar dels seus records. Les imatges que li havien quedat gravades d'ella mateixa l'anaven mortificant per moments. Què li devia haver passat? es preguntava mentre baixava a la cuina pensant en una disculpa. Se sentia tan avergonyida... Si mai no havia fet ni un crit, com els podria justificar tot el que els havia arribat a dir o a fer... Per altra banda, no havia dit cap mentida, però l'educació que havia rebut es basava en les aparences i mostrar bones maneres encara que per dintre un estigui a punt de rebentar.

Quan va traspassar la porta de la cuina, es va trobar a dues cunyades i els seus fills preparant esmorzars i arriant ja el dinar. Quin canvi, va pensar, perquè això sempre li tocava fer-ho a ella. També va notar que el tracte cap a ella havia fet un gir total ple de millora. Mostres sinceres de no molestar-la, de no contrariar-la -s'hi adreçaven amb carinyo-... van fer-li recular davant el discurs ple de disculpes que tenia preparat i va decidir, amb totes les seves capacitats cerebrals normalitzades, que no tenia pressa per abandonar l'aparent estat de bogeria. És per això que es diu que dins la follia s'amaga el seny del tímid i del prudent.