15 ANYS

PER A L'HELENA

Sembla que tots els temps han avançat alhora per marcar el tic-tac dels teus 15 anys, Helena. Quant de temps ha passat... Mentre ho hem anat compartim gairebé tot no m'he adonat que ja em passes ben bé un pam i que en més d'una ocasió ja donaves senyals per demostrar que t'estaves fent gran com quan poses ordre als meus silencis amb paraules assenyades, amables... I ara et veig obrir la porta i sortir al món com el capoll que espera transformar-se en papallona i posar-se a volar.

Avui, 21 de maig, a les 14.25h sonarà el tret de sortida per començar l'etapa més interessant de la vida: és l'edat de l'amor -ja ho cantava en Serrat amb les seves Paraules d'amor-, de les descobertes, dels primers desenganys que deixen marca en el cor... Em pregunto quina història de la teva vida escriuràs al cap dels anys, quina narració voldràs crear per fer possible tots els teus somnis, quina serà per a tu la més autèntica, la que s'acostarà més a la teva essència.

Tots hem tingut 15 anys i sabem que és el moment de voler menjar-te la vida a manyacs, sense descans, sense parar. Un ara és per sempre i no importa què passarà demà. Nit i dia al costat d'algú que estimes sense que les primeres llums de l'alba facin d'intermedi. Paraules i paraules. Tot queda dit i sentit i arxivat. Les preguntes queden a l'aire i tornen en forma d'eco. Qui sóc? Qui vull ser? I la immediatesa estén els seus tentacles i enterbola les respostes.

En el fons, per sort, tot està per fer i per decidir. Tens a les teves mans un tros de fang per moldejar. Com vols que sigui? Què et fa feliç? Atreveix-te a imaginar-te la vida que vols i, senzillament, viu-la.