CONTE EIXAMPLAT

1. Foscor. Silenci. Desconsol.

1. Dins de la foscor habita el silenci que alimenta el desconsol.

1. Totes les hores del dia i la nit viuen dins la foscor i com una presa nocturna acompanya cada moviment des del seu tro i habita el silenci que assaboregen els éssers que ja han deixat de fer-se preguntes, aquell que alimenta minut a minut el desconsol.

1. Totes les hores del dia i la nit viuen dins de la foscor amarga que ha empeltat la terra estèril dels qui senten l'èxode en les entranyes. Criatures, totes elles, sense el dret de mirar-se en cap mirall de llum perquè fa temps que van perdre la seva cara. Convertides en ombres, es recreen en aquesta foscor com ho fan les preses noctures i acompanyen, amb parsimònia, cada moviment des del seu tro com si fossin testimonis d'una vida que fa temps que ha deixat de bategar. Des de les profunditats del no-res, contemplen tot talment com si intentessin rescatar algun indici de creació justament allà on habita el silenci que assaboregen els éssers que ja han deixat de fer-se preguntes. És en aquesta ona immòbil del so que les seves ànimes estiren la mà com qui demana l'última esperança, però és tard perquè la mà només rep el so mut de l'abisme, aquell que alimenta minut a minut el desconsol.