El temps de l'espera és aquí, les paraules van apareixent de manera tímida però desordenades. El cansament no les deixa surar. Hi ha silencis i impetuositats. Al darrere queden espais oberts amb aquells camps d'arròs acabats de negar d'aigua, acompanyats dels camallargs i els martinets blancs... de cels d'un blau intens que es transformen de cop i volta en boles grises carregades d'aigua i vent, d'amabilitats en forma de preguntes, de xocolata calenta, de pells molles amb el primer bany de la temporada, de tobogans de fileres plenes de riures... ara mirem i ens mirem i entenem que la vida passa en petits instants com els rodets de les càmeres d'abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada