QUÈ HI TROBARÀS?

Activitats de narració oral:

* Sessions de contes per a Nadons, Infants, Adolescents, Adults, Persones de la Tercera Edat.

* Tallers de formació: "La narració oral, eina didàctica a les classes de llengua", "narració oral i conflictes a l'adolescència"

* Regala un conte personalitzat

Jugant amb les paraules:

* Contes per narrar tantes vides com universos n'hi haguessin.

* Poemes

* Articles d'opinió

* Entrevistes imaginàries.

* Imatges, vivències, pensaments per compartir.

* Actes per poder escampar la boira quan l'ànima se sent en compressió.

* Lectures per obrir camins.

* Temps de silencis fets paraules.

diumenge, 9 de maig de 2010

DIGUE'M EL TEU NOM

-Digui'm el seu nom -li seguia insistint el policia des de l'altra banda de la finestra del cotxe.
-No n'ha de fer res -li va contestar per tercer cop la conductora del vehicle-. Limiti's a posar-me la multa i ja està.
-Però és que jo necessito saber com es diu, m'entén?
La dona va començar a mirar el rellotge i a bufar d'impaciència. El policia va percebre que hauria de ser més convincent si volia sortir-se'n airós.
-Li seré sincer: col·lecciono noms, noms de persona i després, en les meves hores lliures...
La clau de contacte del cotxe va tallar la frase. La dona estava a punt d'arrencar amb multa o sense.
-No, no, esperi's, no m'he explicat bé. Vull dir que m'agraden els noms. Ja sé que li pot sonar a estrany, però quan sento un nom m'imagino com pot ser aquella persona, la seva vida, quines coses li pot animar a aixecar-se cada matí, quants projectes ha hagut de deixar pel camí, què la fa feliç...
La dona va parar el cotxe i se'l va quedar mirant com si hagués descobert un tresor perdut.
-Sé que aquesta història pot resultar estranya, però la veritat és que aquest costum ja em ve de família. La meva mare ja ho feia des de ben petita. Ella anava als cementiris i es passava les hores mirant les làpides i apuntant els noms que li resultaven més curiosos i perquè no es perdessin els registrava en un petit santoral del poble. Després escrivia històries que m'explicava ben d'hora al matí, per rebre el nou dia. I abans que ella, el meu avi, també ho feia. I el meu rebesavi...
L'home va abaixar el cap i es va quedar un moment en silenci. La dona va sortir del cotxe. Després va continuar amb la seva història.
-Amb la desaparició dels cementiris ja no tinc manera de descobrir noms i és per això que aprofito l'excusa de posar multes, però en realitat no multo a ningú, ho faig veure. Com ho hagués fet amb vostè, sap? No ha comès cap infracció. L'he aturada perquè...
La dona va posar-li la mà a la galta amb tota la delicadesa que la situació requeria. Es van quedar en silenci. El va mirar amb els ulls plens d'emoció i complicitat i li va dir ben a poc a poc:
-A d e l g i s a.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada